| La transformació urbana |
 |
| Ámbit d'actuació |
|
| L'operació Sant Andreu-la Sagrera forma part d'un conjunt d'actuacions de renovació urbana previstes al llevant de Barcelona conegut com "Canvi a llevant". Zones industrials obsoletes, grans superfícies dedicades al ferrocarril i infraestructures destinades a l'energia i el sanejament que havien quedat aïllades es recuperen i es renoven. Així la recuperació del front del litoral, la consolidació de l'àrea de Glòries com a centre administratiu i cultural, i la remodelació del Poblenou amb el districte 22 @ ja són un exemple. |
|
| En aquesta actuació es cobriran 38 hectàrees de superfície ferroviària, el soterrament més gran d'Europa. Això suposa, d'una banda, integrar els barris fins ara separats per les vies: una frontera de 3,7 quilòmetres, situada entre el carrer d'Espronceda i el Nus de la Trinitat; i de l'altra, una gran transformació urbanística de 164 hectàrees al voltant d'aquest gran corredor central d'infraestructures. |
|
| Es podran construir 1,7 milions de metres quadrats de sostre. Alguns sectors ja s'han executat en part i queden pendents d'executar 1,25 milions de m² on apareixeran 812.000 m² de sostre residencial, que atrauran 24.000 nous veïns, 55.500 m² d'hoteler, és a dir, unes 800 habitacions i 380.000 m² d'oficines i comerços que poden significar 30.000 nous llocs de treball, 44 ha de nous vials, 48 ha de nous parcs urbans i 20 ha per ubicar-hi nous equipaments. |
|
|
|
|
|
| Modificació del Pla General Metropolità |
|
| L'eina per al desenvolupament de l'àmbit d'actuació és la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de Sant Andreu - Sagrera, aprovada el 19 de maig de 2004 per la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona. |
|
| Els principals objectius de la MPGM són: |
|
| • La millora de les connexions amb la Regió Metropolitana de Barcelona i la intervenció urbanística al voltant d'aquest corredor d'infraestructures d'Alta Velocitat i de transport públic. |
|
| • La creació de l'estació intermodal de la Sagrera i la creació d'un àmbit de centralitat urbana gràcies a l'edificació associada a l'estació de viatgers amb oficines, comerços i hotels. |
|
| • El cobriment de les vies, per integrar els barris i resoldre l'impacte ambiental que suposava la xarxa ferroviària a cel obert. |
|
| • La creació d'un corredor verd des del Nus de la Trinitat fins al carrer d'Espronceda, relligant els espais verds existents o projectats a la Maquinista, Sant Martí, Prim, etc. |
|
| • La construcció d'habitatges, equipaments, oficines, comerços i hotels, que ha de permetre una major cohesió social i més oportunitats per als ciutadans i ciutadanes. |
|
| El resum dels usos del sòl és: |
|
|
 |
|
| Total sòl de transformació |
|
1.638.134 m² |
| Sòl per zones verdes (30%) |
|
489.212 m² |
| Sòl per equipaments (13%) |
|
209.812 m² |
| Sòl per vialitat (27%) |
|
437.558 m² |
| Total Sostre |
|
1.657.416 m² |
| Sostre executat (28%) |
|
462.614 m² |
| Sostre pendent (72%) |
|
1.194.802 m² |
| Total Habitatge |
|
12.887 hab. |
| Hab. Executat (28% protecció) |
|
2.589 hab. |
| Hab. Pendent (47% protecció) |
|
10.298 hab. |
|
|
